Eliseo MEIFRÉN ROIG 1859-1940

Eliseu Meifrèn i Roig va néixer a Barcelona el 24 de desembre, de 1857, i va morir a la mateixa ciutat el 5 de febrer de 1940. Pintor espanyol adjunta a l'impressionisme.

Biografia

Apassionat de la pintura, va abandonar la carrera de medicina i es va matricular a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Els seus mestres van ser els artistes Antoni Caba i Ramon Martí i Alsina. Va completar la seva formació a París, on va anar per primera vegada a l'any 1879, en companyia dels pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, on va sobreviure amb la venda de petites pintures i notes, temàtica eminentment urbà. Aquell mateix any va guanyar el primer premi a l'Exposició Regional de Belles Arts de València. També va ser fonamental per a la seva formació estada a Itàlia, on està relacionat amb pintors catalans com Ramon Tusquets, Arcadi Mas i Fondevila. De tornada a Espanya participa en 1881 a l'Exposició Nacional de Madrid. En 1882 es casa amb Dolors Outhaul, actuant en un viatge de noces a París, on s'han establert, i neix la seva primera filla, la Rachel. La seva primera gran exposició individual va ser l'any 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on presenta una seixantena de pintures a l'oli, gairebé totes de gran format. Meifrén sorprenent a tothom, l'artista, contra el costum local, decideix subhasta de descompte en totes les pintures no venen a l'exposició. En aquesta ocasió, el seu amic Santiago Rusiñol exercir com a adjuster. Amb el resultat de la venda, viatjar a Itàlia, on va pintar, especialment a Venècia i Nàpols.

En 1892 va tornar a París, i és per intensificar el seu contacte amb els impressionistes artistes quan s'inicia un canvi en el seu estil de pintura. La seva paleta s'aclareix, es comença a utilitzar tons de llum blues, de color ocre clar i daurat, comença a accentuar tots els matisos que tenen el mar i els rius.

En 1897 es va traslladar a les illes Canàries, després de rebre una invitació d'Eusebio Navarro, President de la Gabinete Literario a Las Palmas. La teva casa ha convertit en una acadèmia on la gent va a joves artistes locals com Néstor Martín Fernández de la Torre, Juan Rodríguez Botes i Ghirlanda, o Tomás Gómez Bosch.

Amb el canvi de segle, la notorietat de Meifrén arriba a un punt màxim. Mencions i monografies en els diaris de l'època, les seves obres es poden trobar en diverses exposicions pràcticament simultània, ambdues a Barcelona i Madrid, com a París, Buenos Aires o Montevideo. No obstant això, després de la fallida comercial de la seva gran exposició del Cercle Artístic de Barcelona, el pintor va decidir anar a fora i instal·lar-se a Buenos Aires. Hi arribarà al març de 1903, i el maig del mateix any van participar en el Nacional de Belles Arts de l'Exposició, celebrada a la Sala Rafael del Bon Marché. Penja la teva pintures a l'oli a buenos aires Instal·lacions de l'Witcomb, en la qual els espanyols José Artal va treballar com a repartidor. . En la mateixa Galeria, Meifrén organitza una gran exposició de pintura catalana, 1904. Setanta-quatre obres de vint-i-tres artistes diferents, que Meifrén seleccioneu i que inclou cinc pastissos de Picasso, que generen un apassionat de la crítica.

Però és a Mallorca on va arribar a la maduresa de l'art. Tota la seva paleta de color saturat. El blau convertit en una sala d'element i dinàmic, accentuar i intensificar la resta dels colors primaris. En 1905, després de la mort de Ricard Anckermann, Meifrén, va ser nomenat Director d'escola d'dArts i Oficis de Palma, des d'on es apadrinar un jove Joan Fuster Bonnin, un pintor que va arribar a ser un dels màxim exponents de l'art mallorquí del segle xx.

L'any 1906 va ser re-arxiu camins obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i, aquest cop, finalment, li és concedida la medalla de primera classe. Al llarg d'aquesta dècada un viatger Meifrén torna diversos cops a l'Argentina, però també torna a França i Itàlia i visitar Bèlgica per participar en l'Exposició Universal de Brussel·les, 1910, on rebran una medalla de plata. L'any 1911 és nomenat fill adoptiu de Cadaqués, un poble de l'empordà on va viure a temporades, i molts estius al llarg de la seva vida, i és considerat el descobridor de l'art. A la primavera de 1886, l'artista, després de viatjar a la costa catalana, arriba al poble de l'empordà, posant-se a Port Lligat. La població de Cadaqués serà la seva inspiració, el seu refugi, la seva resta de l'estiu, on compartirà una estona amb els seus amics i amb els seus companys i els adversaris amb els pinzells.

En 1915 va viatjar a Amèrica, aprofitant l'Exposició Internacional de San Francisco i San Diego, de rebre tant de la medalla d'honor. A finals del mateix any, està ambientada a Nova York, on exposa la seva majoria, tant de paisatges de Mallorca i Cadaqués, com pintures fetes a la mateixa ciutat de Nova York o Nova Jersey. Després de diferents vicissituds, va tornar a Barcelona en 1917, on continuarà exposant. La seva dona, la Dolores, va morir el 1924. L'any 1930 es casa amb Marina Julia Lamana. Amb l'inici de la guerra civil espanyola, Elisha Meifrén i part de la seva família fugir a la ciutat de Manresa, on romandrà refugiats fins al final de la guerra, en 1939. Aquell mateix any, després d'un període d'estiu resta a Mallorca amb la seva família, va tornar a Barcelona, on es prepara el que serà la seva darrera exposició. El 16 de desembre de 1939, es va obrir una gran exposició individual a la Sala Gaspar de Barcelona, amb gran èxit de públic i de vendes. No obstant això, un Meifrén ja malalt no pot assistir a l'esdeveniment. Unes setmanes més tard, l'artista pateix un deteriorament en el seu estat, i va morir a principis de febrer de 1940.

Entre les nombroses distincions que va rebre al llarg de la seva carrera, destaca de Cavaller de la Legió d'Honor a França en 1926.

Malgrat la gran diversitat de llocs que vaig visitar a tot el món, va donar gaire importància a l'urbà, punts de vista o les muntanyes, deixant-les en un segon pla, essent una constant atracció que l'artista va sentir per la costa, les platges o rius. Els seus traços traços distribuït, a ull nu, d'una manera desordenada, conformen el paisatge extraordinari amb profund lirisme.

Exposicions

• Exposició nacional de Belles Arts, Madrid (anys 1881, 1884, 1887, 1890, 1892, 1894, 1895, 1897, 1899, 1901, 1904, 1906, 1908, 1912, 1920, 1922, 1924, 1926, 1930, 1932, 1934 i 1936)
• Exposició de Barcelona (anys 1918, 1919, 1921, 1922)
• Exposició de Belles Arts de Berlín (els anys 1891 i 1896)
• Exposició Universal de París (1889 i 1900)
• Exposició Universal de Chicago (1893)
• Exposició Universal de Brussel·les (1910)
• Exposició internacional d'Art. Buenos Aires (1910)
• L'exposició internacional d'Amsterdam (1912)
• Panamà Pacífic Exposició Internacional. San Francisco (1915)
• Panamà Califòrnia Exposició. San Diego (1915)
• Exposició internacional de Venècia (1924, 1926, 1928, 1930 i 1936)

Obres

• Vista sobre el Sena, (Oli sobre tela, 50 x 96 cm). Museu de el Prado.
• Marina a una boia (Oli sobre tela, 46 x 63 cm). El museu del Prado, el dipòsit en el Museu Provincial de Lugo
• Plaça de Clichy, París, 1887 (Oli sobre tela, 68 x 109 cm) Museu del Prado, madrid.
• Pati (Oli sobre tela 49 x 62 cm) Museu Carmen Thyssen. Màlaga
• Jardí de Mallorca (Oli sobre tela, 75,5 x 100 cm) Museu d'art Modern i Contemporani de Palma
• Vista de Palma (Oli sobre cartró, el 31,5 x el 45,5 cm) Museu d'art Modern i Contemporani de Palma
• Vista de París (Oli sobre tela, 54 x 44 cm) Fundació Amyc. Casa Museu de la Font del Rei
• Cadaqués (Oli sobre tela, 60,5 x 80,5 cm) Fundació Amyc. Casa Museu de la Font del Rei
• Badia de Palma (Oli sobre tela, 201 x 506 cm) Museu del Prado, el dipòsit a la Presidència del Govern de les Illes Balears
• La Marne, França (Oli sobre tela, 60,5 x 80,5 cm) Museu Nacional d' Art de Catalunya
• Rincón Mediterraneo (oli sobre tela 53,5 X 45,5)

Premis i reconeixements

• 1879 - una Medalla d'or. Exposició Regional de València
• 1887 - Medalla de bronze. Exposició nacional de Belles Arts de Madrid
• 1889 - Medalla de bronze. Exposició Universal de París
• 1890 - Medalla de bronze. Exposició nacional de Belles Arts de Madrid
• 1896 - Medalla d'or. Exposició de Belles Arts i Indústries artístiques de Barcelona
• 1899 - Medalla de plata. Exposició nacional de Belles Arts de Madrid
• 1900 - Medalla de bronze. Exposició Universal de París
• 1904 - Medalla de plata. Exposició nacional de Belles Arts de Madrid
• 1906 - una Medalla d'or. Exposició nacional de Belles Arts de Madrid
• 1910 - Medalla de plata. Exposició Universal de Brussel·les.
• 1910 - Medalla d'or. Exposició internacional d'Art de la ciutat de Buenos Aires.
• 1915 - Medalla d'or. Exposició internacional de Panamà-Pacífic San Francisco
• 1915 - Medalla d'or. Exposició internacional de San Diego.
• 1926 - Cavaller de la Legió d'Honor de França
• 1935 - Guanyador del Premi del públic Nonell, l'Ajuntament de Barcelona

Bibliografia

• Diccionari de l'Art, Pintors del SEGLE xx, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
• La Pintura i l'Escultura a les illes Balears. Editorial PP, 1996. ISBN 84-86617-37-5
• Meifrèn. Grans Genis de L'Art a Catalunya. Anna Pou - David Di Stefano Pironti. Ciro Ediciones, 2008. ISBN 978-84-96878-33-4.
• Meifrén. Mercè Vidal. Editorial Ausa, 1991. ISBN 84-86329-77-9.
• Meifrén i el paisatge català a la Carmen Thyssen-Bornemisza de recollida. Guillermo Solana (Catàleg MNAC) 2006. ISBN 8495241467.
• Eliseo Meifrén. Assaig Biogràfic i Crític. Bernardino de Pantorba. Editorial Delta, 1942.
• Eliseo Meifrén i Roig 1857-1940. Catàleg de l'exposició del Museu del Segle xix, València. Diversos Autors. Generalitat de València, 2000. ISBN 84-482-2466
• Catàleg de la pintura espanyola a Buenos Aires. Ana Maria Fernandez Garcia. Universitat d'Oviedo, 1997. ISBN 84-7468-928-7.
• Eliseu Meifrén. Maria Lluisa Borras. Manel Mayoral, Galeria d'art, 2002.
• La modernitat i l'avantguarda en les illes Canàries. 1900-1939. Jonathan Allen Hernández, Fernando Castro Borrego. Govern de les illes Canàries. 2008 ISBN 978-84-7947-581-9
• Memòries d'una Galeria d'Art. Fitxer Witcomb. Marcelo Pacheco, Patricia Artundo. National endowment for the Arts, 2000 ISBN 950-9807-64-8
• Espanya a París. La imatge nacional en les Exposicions Universals, 1855-1900. Ana Belén Lasheras Pena. Universitat de Cantàbria 2009 ISBN 978-84-693-4692-1