Montesa. 175cc. Impala.

La Impala va ser una motocicleta de turisme fabricada per Montesa en dues etapes: la primera, de 1962 a 1971 i la segona, amb el nom de Impala 2, de 1982 a 1989. Al llarg de la seva vida comercial es van produir diverses versions gairebé sempre en dues cilindrades (175 i 250 cc, a més d'una versió de 125 cc de la Impala 2), i fins i tot algunes d'adaptades per a motocròs, enduro i trial. Totes compartien, però, les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de travesser simple, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere.

Durant la seva època daurada, la dècada de 1960, la Impala va representar un dels majors èxits comercials de Montesa, arribant a gaudir d'una forta implantació. Els seus punts forts eren una gran fiabilitat tècnica i una estètica impecable, factor aquest que en l'any del seu llançament li va valer el premi Delta d'Or de disseny industrial, atorgat per l'ADI-FAD. A més, oferia altres avantatges que la feien especialment apta per a la ciutat, entre els quals la seva lleugeresa i baix consum.

 

 



Lluny de passar de moda, la Montesa Impala ha esdevingut un objecte de culte i és una de les motocicletes clàssiques catalanes més preuades pels aficionats (hi ha alguns que estan disposats a pagar fins a 9.000 euros per aconseguir una). Actualment hi ha encara unes 2.500 en circulació, la gran majoria als Països Catalans-principalment a Barcelona, ​​però també a Girona, Lleida, Mallorca i València-, i algunes a Galícia ia Madrid. Al voltant d'aquest model s'ha creat tota una xarxa de tallers especialitzats, restauradors i associacions d'usuaris (el Moto Club Impala, per exemple, compta amb gairebé 200 socis). Una demanda similar ha disparat també els robatoris, fins al punt que en l'estiu de 2009, a Barcelona es van robar 56.
El creador de la Impala va ser Leopoldo Milà, qui en 1958 havia estat promogut a director del departament tècnic de Montesa després que Francisco Javier Bultó i la majoria de l'staff tècnic haguessin abandonat l'empresa per desavinences amb Pere Permanyer. Milà va decidir llavors tirar endavant un projecte que venia incubant feia temps: un disseny innovador de moto de 2 temps i 175 cc que havia de ser còmoda, robusta i fiable. Va ser un dels projectes més ambiciosos de Montesa i va coincidir en el temps amb el trasllat de la fàbrica des del Poblenou a Esplugues de Llobregat, provocat pel creixement de l'empresa, que va ser acabat cap a 1962.

Un cop ja com a dissenyador en cap, Milà va deixar de banda el projecte de motor "mono-block" en què estava treballant llavors i va començar a definir una nova moto en base als seus pròpies idees i filosofia. L'objectiu era construir una d'econòmica i que gastés poca gasolina però que fos capaç de superar els 100 km / h. Per aconseguir-ho, considerava bàsics tres principis: que no tingués vareta d'embragatge, que la transmissió no fos per cadena primària abans per pinyons, i que el canvi fos el mateix bloc que la resta del motor, amb un mateix càrter.

Per dissenyar el motor va partir de zero, obtenint finalment un de força diferenciat estèticament dels anteriors de la marca. El cilindre estava fabricat amb alumini injectat, el primer fabricat a Catalunya amb aquest sistema. El canvi també es va dissenyar completament nou, amb totes les peces arrodonides, sense esquadres. La tracció era per agulles, i l'eix no tenia punt de ruptura. El tub d'escapament (responsable del so tan peculiar de la Impala), va ser dissenyat per un alemany anomenat Goergen, fabricant de llanxes de velocitat, qui en aquells moments col·laborava amb l'empresa.

Quant a la forma del dipòsit, llevat també distintiu de la Impala, va venir determinada per aspectes econòmics, ja que aquella forma abarateix el procés de fabricació.

A la fi de 1961, mentre la futura Impala encara estava en fase de disseny, a Oriol Regàs se li va ocórrer organitzar una travessia per Àfrica com a plataforma publicitària, per demostrar la seva qualitat. La iniciativa es va denominar "Operació Impala" i va comptar amb el patrocini de Montesa i de la marca de lubricants Wynn 's, sent els protagonistes 5 aventurers catalans: el mateix Regàs, tres experts pilots de ral·lis i curses motociclistes (Juan "Tei" Elizalde , Rafa Marsans i Enric Vernis [9]) i l'escriptor Manuel Maristany, qui malgrat no tenir experiència en el món del motor anava com a fotògraf i cronista. A bord de tres motocicletes de pre-sèrie de la futura Impala i amb un Land Rover com a vehicle de suport, els cinc van recórrer en 100 dies (del 15 de gener al 16 d'abril de 1962), 20.000 km entre Ciutat del Cap i Tunis .

Havent superat aquesta dura prova, la fiabilitat del nou model quedava ben patent. De pas, l'operació va inspirar Montesa a l'hora de batejar el nou model, que va ser presentat al públic amb aquest cèlebre nom: "Impala".